La història de La Model

La presó que pretenia ser un model a seguir

La Model es va idear amb l’objectiu de ser un centre penitenciari exemplar. Aixecada a l’extraradi de la Barcelona de 1904, la presó ocupava dues illes de l’Eixample i estrenava un disseny arquitectònic innovador en forma de panòptic: partint d’un cos central poligonal –on s’ubicaven els vigilants– naixien radialment sis galeries amb unes 600 cel·les on s’allotjaven els presos. Aquesta estructura, inspirada en les tesis del jurista i filòsof britànic Jeremy Bentham i dissenyada per Salvador Vinyals Sabaté i Josep Domènech Estapà, permetia una vigilància i un sistema de control excepcional.

Al llarg del segle XX, a mesura que Barcelona creixia al seu voltant, La Model va esdevenir el lloc on van ser empresonades les persones participants en revoltes de tot tipus. Durant el Franquisme, les cel·les d’aquest recinte van acollir milers de presos polítics, sobretot durant la dècada del 1940, durant la gran repressió de la postguerra. El capellà de La Model, de fet, destacava l’excessiva massificació de la presó l’any 1941. A més, dins dels seus murs es van produir almenys 24 execucions a garrot vil que avui dia estan documentades.